mumare

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /muˈma.ɾe/

• Rimes: -aɾe
• Etimologia: Gramaticalització de ma mare alterat per analogia amb mumpare.

Nom

mumare f. ‎(només en singular)

1. (familiar mallorquí) La mare, ma mare o la nostra mare.

   «Malgrat que dels quatre als catorze anys vaig veure cinc vegades com el ventre de mumare s'anava inflant de mica en mica durant nou mesos, els nins continuaven venint de París.» (Carme Riera, Jo pos per testimoni les gavines, 1977)

   «—No me pegaràs perquè mumare no ho consentiria. —De veres? I què faria, mumare?» (Sebastià Alzamora, La malcontenta, 2015)

2. (familiar mallorquí, vocatiu) mare

   «Vós creis això, mumare? Vós creis un perdut mig gat com en Manuel de sa Coma?» (Maria-Antònia Oliver, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, 1972)

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ma·re (3)
• Anagrames: amurem, maurem