mumpare

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: balear /mumˈpa.ɾə/

• Rimes: -aɾe
• Etimologia: Gramaticalització de mon pare.

Nom

mumpare m. ‎(només en singular, femení mumare)

1. (familiar mallorquí) El pare, mon pare o el nostre pare.

   «No sé on són ni mumare ni mumpare, i amb aquesta boira no sé trobar el camí de ca nostra.» (Maria-Antònia Oliver, Colors de mar, 2007)

   «Crec que et puc demanar que visitis qualque dia mumpare.» (Biel Mesquida, Doi, 1990)

2. (familiar mallorquí, vocatiu) pare

   «Si tenc un fill o dos, vos agradaria veure es vostres néts anant a jornal de sol a sol, això si encara hi hagués jornals... Mumparet, ho heu de comprendre...» (Guillem Frontera, La mort i la pluja, 2008)

Miscel·lània

• Síl·labes: mum·pa·re (3)