murri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmu.ri/
• Etimologia: Del radical onomatopeic murru, segle XIX, que ha donat també, per exemple, morro.

Adjectiu

murri m. ‎(femení múrria, plural masculí murris, plural femení múrries)

1. Picardiós, sagaç, de mal viure.
2. Esquerp, taciturn, melancòlic, sorrut.

Derivats

• emmurriar-se

Traduccions

murri [1] (esquerp)

• Castellà: ganforro ^(es), galfarro ^(es), picarón ^(es)
• Francès: coquin ^(fr)
• Llatí: grassator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: mur·ri (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB