• Pronúncia(i): /naːˈwɪ.ɡɪ.ʊm/
  • Etimologia: De nāvigō.

nāvigium n. ‎(genitiu nāvigiī)

  1. navili
    «At Franciscus Orellana nec sarcinas, nec aurum, nec gemmas, nec aliud quod in navigium impositum erat, nec rates reliquit, nec cibaria in insula petivit.» ([1])
    Però Francisco de Orellana no demanà bagatge, ni or, ni joies, ni res per carregar al navili, ni demanà provisions per a l'illa.

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu nāvigium nāvigia
Vocatiu nāvigium nāvigia
Acusatiu nāvigium nāvigia
Genitiu nāvigiī nāvigiōrum
Datiu nāvigiō nāvigiīs
Ablatiu nāvigiō nāvigiīs


Vegeu també

modifica
  1. Juan Cristóbal Calvete de Estrella, De rebus indicis