negacionista

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (masculí)

Oriental:	central /nə.ɣə.si.uˈnis.tə/
	balear /nə.ɣə.si.oˈnis.tə/, /nə.ɣə.si.uˈnis.tə/
Occidental:	/ne.ɣa.si.oˈnis.te/

• Rimes: -iste

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (femení)

Oriental:	central /nə.ɣə.si.uˈnis.tə/
	balear /nə.ɣə.si.oˈnis.tə/, /nə.ɣə.si.uˈnis.tə/
Occidental:	/ne.ɣa.si.oˈnis.ta/

• Rimes: -ista
• Etimologia: De negació i el sufix -ista, segle XXI.

Adjectiu

negacionista inv. ‎(plural negacionistes)

1. Relatiu al negacionisme.

   «Aquesta entitat promou documents i actes de caràcter negacionista que malden per salvar la cara al dictador.» (Toni Strubell, El moment de dir prou, Pagès, 2009)

Traduccions

Relatiu al negacionisme

• Anglès: denialist ^(en), negationist ^(en)
• Castellà: negacionista ^(es) m. f.
• Francès: négationniste ^(fr) m. f.
• Gallec: negacionista ^(gl) m. f.
• Italià: negazionista ^(it) m. f.
• Portuguès: negacionista ^(pt) m. f.

Nom

negacionista m. f. ‎(plural negacionistes)

1. Persona que nega un fet o una teoria que es considera prou demostrat o àmpliament acceptat.

   «Abans que se m'acusi de negacionista, deixin-me explicar que jo no nego l'evidència científica: el planeta Terra s'ha escalfat durant l'últim segle.» (Xavier Sala i Martín, Doncs jo ho veig així, Penguin, 2010)

Traduccions

Persona que nega

• Alemany: Leugner ^(de) m., Leugnerin ^(de) f.
• Anglès: denialist ^(en), negationist ^(en)
• Castellà: negacionista ^(es) m. f.
• Finès: kiistäjä ^(fi), vastaväittäjä ^(fi)
• Francès: négationniste ^(fr) m. f.
• Gallec: negacionista ^(gl) m. f.
• Italià: negazionista ^(it) m. f.
• Polonès: denialista ^(pl) m., denialistaka ^(pl) f.
• Portuguès: negacionista ^(pt) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ne·ga·ci·o·nis·ta (6)

Vegeu també

• Obres de referència: Termcat, PTV, ésAdir