Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈnɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Etimologia: Del llatí vulgar *naucus ‎(«obi»), de naucula, diminutiu de navis ‎(«nau»).
  • Anagrama: con

NomModifica

noc m. ‎(plural nocs)

  1. (tèxtil) Lloc on baten les maces d’un molí draper mogudes per la força hidràulica.
  2. (adoberia) Bassa d’una adoberia on es remullen les pells.

TraduccionsModifica

VerbModifica

noc

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de noure
  2. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nocar

Vegeu tambéModifica


Polonès
Modifica

  • Pronúncia: /nɔt͡s/

NomModifica

noc f.

  1. nit

DeclinacióModifica

DerivatsModifica

AntònimsModifica