Potser volíeu: nomenà

Català

modifica

nomena

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nomenar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nomenar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: no·me·na (3)
  • Anagrama: anomèn