norrè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nuˈrɛ/
	balear /noˈrə/, /nuˈrɛ/
Occidental:	/noˈre/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del nòrdic antic norrǿnn ‎(«septentrional, nòrdic»), de norðrǿnn, de norðr ‎(«nord»). Usat com a endònim en les sagues medievals, norrœna ‎(«llengua nòrdica»).

Adjectiu

norrè m. ‎(femení norrena, plural masculí norrens, plural femení norrenes)

1. (terminologia especialitzada) nòrdic, escandinau (dels pobles d’ascendència germànica septentrional)

Notes

• Introduït com a alternativa a les denominacions geogràfiques imprecises. Estrictament, la referència a la península d’Escandinàvia deixa fora Dinamarca, les illes Fèroe i Islàndia. A més, tant escandinau com nòrdic poden incloure altres ètnies no germàniques, com els lapons i els finesos.

Derivats

• norrè antic

Relacionats

• normand

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Norse ^(en)
• Castellà: norreno ^(es)
• Francès: norrain ^(fr)
• Italià: norreno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: nor·rè (2)

Vegeu també

• Obres de referència: Termcat