oír

Potser volíeu: oir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /oˈiɾ/
• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí audīre.

Verb

oír trans. ‎(present oigo, passat oí, futur oiré)

1. sentir, oir
2. escoltar (atendre un prec, un avís)
3. (intransitiu) sentir-hi

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ír (2)
• Anagrames: orí, rio ^(revers), río, roí

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oír