obràieu

Català

Verb

obràieu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·brà·ieu (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeioru)
• Anagrames: boiareu, boiàreu, robàieu