obrares

Català

Verb

obrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de obrar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bra·res (3)
• Anagrames: arbores, arborés, arrebòs, borares, orbares, robares, sobrera