obstà

Potser volíeu: obsta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /upsˈta/
	balear /opsˈta/, /upsˈta/
Occidental:	nord-occidental /opsˈta/
	valencià /opsˈta/, /osˈta/

• Rimes: -a

Verb

obstà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de obstar.

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·tà (2)
• Anagrames: basto, bastó, botàs, sabot