obvingué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ub.biŋˈɡe/
	balear /ob.viŋˈɡe/, /ub.viŋˈɡe/
Occidental:	nord-occidental /ob.biŋˈɡe/
	valencià /ob.viŋˈɡe/, /ob.biŋˈɡe/

• Rimes: -e

Verb

obvingué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de obvenir.

Variants

• obvengué

Miscel·lània

• Síl·labes: ob·vin·gué (3)
• Heterograma de 8 lletres (beginouv)
• Anagrames: obvengui, obvenguí