occurro
Llatí
modificaVerb
modificaoccurrō (1a present?), occurris (2a present), occurrere (infinitiu), occurrī (perfet), occursum (supí)
- acudir, jo acudeixo; afanyar-se
- «ilico occucurri atque interpello» (Plaute, Mercator I, 2, 88)
- Immediatament, vaig acudir i vaig interpel·lar.
- esdevenir, ocórrer, aparèixer, sorgir
- «quibuscumque signis occurrerat, se aggregabat» (Juli Cèsar, De Bello gallico IV, 26)
- Se'ns unien, malgrat els signes que s'esdevenien.
- oposar
- «omnibus ejus consiliis occurri atque obstiti» (Ciceró, Catilinae III, 7, 16)
- Vaig conèixer i m'hi vaig oposar a tots els plans.
- respondre, contestar
- «ut si dicenti, Quem video? ita occurras, ego» (Quintilià, Institutio Oratoria 1, 5.36)
- com si algú preguntés: a qui veig? i responguessis: soc jo.
- acudir, considerar, ocórrer
- «tu occurrebas dignus eo munere» (Ciceró, De Senectute, I.2)
- Se't va acudir que era digne d'aquell regal.