• Pronúncia(i): /ɔ.pɛˈraː.tɔr/
  • Etimologia: Derivat de opera.

operātor m. ‎(genitiu operātōris)

  1. operador, operari, treballador
    «In qua (moneta) essent magistri, gardiæ, et alii officiarii et Operatores, etc.» ([1])
    Amb quina moneda treballaven els mestres, vigilants i altres oficials i operaris.
  2. creador

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu operātor operātōrēs
Vocatiu operātor operātōrēs
Acusatiu operātōrem operātōrēs
Genitiu operātōris operātōrum
Datiu operātōrī operātōribus
Ablatiu operātōre operātōribus


Vegeu també

modifica
  1. Opifex, Gall. Ouvrier. Lit. ann. 1370. tom. 5. Ordinat. regnum Francorum. pag. 638