opiles

Potser volíeu: opilés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈpi.ɫəs/
	balear /oˈpi.ɫəs/, /uˈpi.ɫəs/
Occidental:	/oˈpi.ɫes/

• Rimes: -iles

Verb

opiles

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de opilar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb opilar.

Miscel·lània

• Anagrames: espoli, polies