orerona

Català antic

• Etimologia: Del llatí hōra nōna ‎(literalment «l’hora novena») que en la divisió romana del dia correspon a les tres de la tarda. Vegeu nona.

Nom

orerona f. ‎(plural oreronas o orerones)

1. berenar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo