orientau

Català

Verb

orientau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de orientar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb orientar.

Variants

• [1] orienteu
• [2] orienteu

Miscel·lània

• Anagrames: atonireu, atoníreu, notaríeu, tornàieu