ostentà

Potser volíeu: ostenta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /us.tənˈta/
	balear /os.tənˈta/, /us.tənˈta/
Occidental:	/os.tenˈta/

• Rimes: -a

Verb

ostentà

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de ostentar.

Miscel·lània

• Anagrames: ensotat, totanes, tòtanes