ovis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔ.wɪs/
• Etimologia: Del protoitàlic *owis, procedent de l'arrel protoindoeuropea *h₂ówistem- («ovella»), que va donar termes cognat en sànscrit अवि ‎(ávi) i en grec antic ὄϊς ‎(óïs).

Nom

ovis f. ‎(genitiu ovis)

1. ovella

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ovis	ovēs
Vocatiu	ovis	ovēs
Acusatiu	ovem	ovēs
Genitiu	ovis	ovium
Datiu	ovī	ovibus
Ablatiu	ove	ovibus

Derivats

• ovicula
• ovinus