pagès

Potser volíeu: pages, Pagès

Català

Oriental:	central /pəˈʒɛs/
	balear /pəˈʒəs/, /pəˈʒɛs/
Occidental:	nord-occidental /paˈʒes/, valencià /paˈd͡ʒes/

Rimes: -ɛs
Etimologia: Del llatí pāgēnse(m), acusatiu de pāgēnsis ‎(«habitant d'un pagus o llogaret»), segle XIV. Doblet de país via el francès.

pagès m. ‎(plural pagesos, femení pagesa)

Persona que viu al camp i es dedica al seu conreu i a la cria d'un petit nombre d'animals per a consum propi.
(mallorquí, eivissenc) Habitant de fora vila o ciutat.
(Formentera, col·loquial) formenterer (llengua)

A Palma s’usa en contraposició a ciutadà; en els pobles de Mallorca en contraposició a vilà; a la Vila d’Eivissa en contraposició a viler; a Formentera per «parlar pagès», el parlar propi de l’illa.