pangarar

Caló català

• Pronúncia: /pəŋ.ɡəˈɾa/
• Etimologia: [1] Del romaní phangarel, variant de phagarel ‎(«trencar»).
• Etimologia: [2] Del romaní phàndel ‎(«tancar»), propiciat per les paronímies de les arrels en romaní i també en català. Compareu amb el caló espanyol pandar.

Verb

pangarar ‎(pəngərá) ‎(participi pangarat)

1. trencar

Verb

pangarar ‎(pəngərá) ‎(imperatiu pangarén)

1. tancar

Sinònims

• pancarar ‎(pənkərá)
• parrabar ‎(pərrəbá)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33