pansigueres

Català

Verb

pansigueres

1. (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de pansir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb pansir.

Miscel·lània

• Síl·labes: pan·si·gue·res (4)
• Anagrames: aprenguessi, pareguessin, pariguessen