parauleig

Català

Verb

parauleig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de paraulejar.

Variants

• paraulejo, paraulege, paraulegi

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·rau·leig (3)
• Anagrames: aglapireu, aglapíreu, paraulegi, paraulegí, plagiareu, plagiàreu