pareller

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ɾəˈʎe/, balear /pə.ɾəˈje/
Occidental:	nord-occidental /pa.ɾeˈʎe/, valencià /pa.ɾeˈʎeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De parell i el sufix -er.

Adjectiu

pareller m. ‎(femení parellera, plural masculí parellers, plural femení parelleres)

1. Que forma parella amb un altre.

Traduccions

Que forma parella

• Anglès: paired ^(en)
• Castellà: parejo ^(es)
• Italià: abbinato ^(it)

Nom

pareller m. ‎(plural parellers, femení parellera)

1. Persona que mena una parella de bèsties de treballs agrícoles o de càrrega.

Traduccions

Que mena una parella de bèsties

• Castellà: yuntero ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·re·ller (3)
• Anagrama: rellepar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB