particular
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /pər.ti.kuˈɫar/, balear /pəɾ.ti.kuˈɫa/ Occidental: /paɾ.ti.kuˈɫaɾ/
- Rimes: -aɾ
- Etimologia: Del llatí particularis, segle XIV.
Nom
modificaparticular m. f. (plural particulars)
- Persona que no és considerada de caràcter públic.
Adjectiu
modificaparticular inv. (plural particulars)
- Relatiu o pertanyent a una partícula o les partícules.
- Que té a veure exclusivament amb un tema, persona, etc.
- Que és diferent d'altres coses o persones.
Traduccions
modificaTraduccions
- Anglès: particular (en)
- Castellà: particular (es)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: par·ti·cu·lar (4)
Vegeu també
modifica- Obres de referència: GDLC
Anglès
modifica- Pronúncia: /pəˈtɪk.jə.lə(ɹ)/ àudio (EUA) ⓘ
Adjectiu
modificaparticular (no comparable)
Vegeu també
modificaCastellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: /paɾ.ti.kuˈlaɾ/
- Americà: alt /paɾ.t(i).kuˈlaɾ/, baix /paɾ.ti.kuˈlaɾ/
- Rimes: -aɾ
- Etimologia: Del llatí particulāris.
Adjectiu
modificaparticular inv. (plural particulares)
Derivats
modificaNom
modificaparticular m. (plural particulares)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: par·ti·cu·lar (4)
Vegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre particular