peçol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈsɔɫ/, occidental /peˈsɔɫ/
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: Del llatí vulgar *pecciolus, de *pediciolus, diminutiu de pēs, pedis ‎(«peu»), segle XIII. Doblet del cultisme pecíol.

Nom

peçol m. ‎(plural peçols)

1. Caps de fil de l’acabament d’una peça d’ordit que es nua fil per fil amb una altra peça.
2. Cordill amb què s’immobilitzen les potes d’un animal.

Traduccions

D’una peça d’ordit

• Castellà: pezuelo ^(es) m.

D’una peça d’ordit

• Castellà: pihuela ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·çol (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB