pencos

Català

Verb

pencos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb pencar.

Variants

• penquis, penques

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·cos (2)
• Heterograma de 6 lletres (cenops)
• Anagrama: copsen