perfeccionavo

Català

Verb

perfeccionavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de perfeccionar.

Variants

• perfeccionàieu, perfeccionàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: per·fec·ci·o·na·vo (6)