permetes

Potser volíeu: permetés

Català

Verb

permetes

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de permetre.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb permetre.

Miscel·lània

• Síl·labes: per·me·tes (3)
• Anagrames: empreste, temperes, temperés