persistiguéreu

Català

Verb

persistiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de persistir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb persistir.

Variants

• [1] persistíreu
• [2] persistiguésseu, persistíssiu, persistísseu, persistíreu