pervingué

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.biŋˈɡe/, balear /pəɾ.viŋˈɡe/
Occidental:	nord-occidental /per.βiŋˈɡe/
	valencià /peɾ.viŋˈɡe/, /peɾ.βiŋˈɡe/

• Rimes: -e

Verb

pervingué

1. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de pervenir.

Variants

• pervengué

Miscel·lània

• Anagrames: pervengui, pervenguí