pervinguérem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pər.biŋˈɡe.ɾəm/, balear /pəɾ.viŋˈɡe.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /per.βiŋˈɡe.ɾem/
	valencià /peɾ.viŋˈɡe.ɾem/, /peɾ.βiŋˈɡe.ɾem/

• Rimes: -eɾem

Verb

pervinguérem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de pervenir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb pervenir.

Variants

• [1] pervenguérem
• [2] pervinguéssim, pervinguéssem, pervenguéssim

Miscel·lània

• Anagrama: prenguerívem