pestell

Català

Pany amb dos pestells cilíndrics

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəsˈteʎ/, occidental /pesˈteʎ/
• Rimes: -eʎ
• Etimologia: Del llatí vulgar *pestellu(m), acusatiu diminutiu de *pestulus, del clàssic pessulus ‎(«forrellat»), segle XV.

Nom

pestell m. ‎(plural pestells)

1. Peça metàl·lica corredora d’un pany l’extrem del qual entra o surt del tancador accionat per algun mecanisme.

Sinònims

• llisquet

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Riegel ^(de) m.
• Anglès: bolt ^(en)
• Búlgar: резе ^(bg) n. ‎(reze), мандало ^(bg) n. ‎(mandalo)
• Castellà: pestillo ^(es) m.
• Finès: salpa ^(fi)
• Francès: verrou ^(fr) m.
• Grec: μάνταλο ^(el) m. ‎(màndalo), σύρτης ^(el) m. ‎(sirtis)
• Hebreu: בריח‎ ^(he) m.
• Hongarès: retesz ^(hu)
• Italià: chiavistello ^(it) m.
• Mongol: түгжээ ^(mn)
• Portuguès: tranca ^(pt) f., trinco ^(pt) m.
• Rus: задви́жка ^(ru) f. ‎(zadvijka)
• Suec: regel ^(sv) c.
• Xinès: 門閂 ^(zh) ‎(门闩, ménshuān)

Miscel·lània

• Síl·labes: pes·tell (2)
• Anagrames: llepets, pèl·lets

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB