Català
Modifica

VerbModifica

trinco

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trincar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trincar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trincar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: trin·co (2)
  • Heterograma de 6 lletres (cinort)
  • Anagrama: torcin


Castellà
Modifica

Peninsular: \ˈtɾiŋ.ko\
Americà: alt \ˈt͡siŋ.k(o)\, baix \ˈtɾiŋ.ko\

VerbModifica

trinco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb trincar