Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /tɾiŋˈka/, valencià /tɾiŋˈkaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: trincà
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.
  • Anagrama: cintrar

VerbModifica

trin·car trans., intr.

  1. En nàutica, fermar amb trinques o altres lligams.
  2. En una celebració, fer, els assistents, que els seus gots topin lleugerament.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: trinco, trinca, trinquem

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \tɾiŋˈkaɾ\
Americà: alt \t͡s(i)ŋˈkaɾ\, baix \tɾiŋˈkaɾ\

VerbModifica

trin·car trans. ‎(present trinco, passat trinqué, futur trincaré)

  1. trincar