Català

modifica

trincos

  1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trincar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: trin·cos (2)
  • Heterograma de 7 lletres (cinorst)
  • Anagrames: citrons, cortins