Català

modifica

trincares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de trincar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb trincar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: trin·ca·res (3)
  • Anagrama: triscaren