trincaien

Català

Verb

trincaien

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de trincar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·ca·ien (3)
• Anagrames: incinerat, incitaren