trinque

Potser volíeu: trinqué

Català

Verb

trinque

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trincar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trincar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trincar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trincar

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·que (2)
• Heterograma de 7 lletres (einqrtu)
• Anagrames: requint, trenqui, trenquí