trinqués

Potser volíeu: trinques

Català

Verb

trinqués

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb trincar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb trincar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·qués (2)
• Heterograma de 8 lletres (einqrstu)
• Anagrames: requints, trenquis, tresquin, trisquen