trincaia

Català

Verb

trincaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de trincar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de trincar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·ca·ia (3)
• Anagrames: incitara, incitarà, tirànica