trincaré

Català

Verb

trincaré

1. primera persona del singular (jo) del futur de trincar

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·ca·ré (3)
• Anagrama: cartenir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \tɾiŋ.kaˈɾe\

Americà: alt \t͡siŋ.k(a)ˈɾe\, baix \tɾiŋ.kaˈɾe\

• Rimes: -e

Verb

trincaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb trincar