pingo

Llatí

• Pronúncia: /ˈpɪŋ.ɡoː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *peik- («acolorir, tacar»).

Verb

pingō ‎(1a present^?), pingis ‎(2a present), pingere ‎(infinitiu), pinxī ‎(perfet), pictum ‎(supí)

1. acolorir, pintar

   Ex.: Pingere capillum. — (traducció:«Acolorir els cabells.»)

2. ornar, guarnir, brodar

   Ex.: Pingere bibliothecam constructione et sillybis — (traducció:«Decorar els compartiments i rètols d'una biblioteca.»)

   Ex.: Pingere acu — (traducció:«brodar» o «decorar amb l'agulla»)

3. representar, dibuixar

   Ex.: In mensa pingere castra. — (traducció:«Representar un campament damunt la taula.»)

Derivats

appingō dēpingō expingō pictilis pictor pictōrius pictūra

pictūrātus pictus pigmentum pigmentārius pigmentātus