- Pronúncia(i): /ˈpiw/
- Rimes: -iw
- Etimologia: Onomatopeic, segle XIV.
piu m. (plural pius)
- Petita peça cilíndrica que forma part d'un mecanisme giratori.
- Cadascuna de les peces en forma de claus de colors amb què els nens juguen a fer trencaclosques.
- piulet
piu
- (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de piuar.
- Síl·labes: 1
- Anagrames: pui, Pui