plango

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplaŋ.ɡoː/
Etimologia: Del protoindoeuropeu *pleh₂k-, la mateixa arrel que va donar plēctō i plaudō.

plangō ‎(1a present^?), plangis ‎(2a present), plangere ‎(infinitiu), plānxī ‎(perfet), plānctum ‎(supí)