plaudo

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplaw.doː/
Etimologia: Del protoindoeuropeu *pleh₂k-, la mateixa arrel que va donar plēctō i plangō.

plaudō ‎(1a present^?), plaudis ‎(2a present), plaudere ‎(infinitiu), plausī ‎(perfet), plausum ‎(supí)