plangues

Potser volíeu: plangués

Català

Verb

plangues

1. (valencià) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb plànyer.

Variants

• planyis, planguis

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·gues (2)
• Heterograma de 8 lletres (aeglnpsu)