plenipotenciari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫə.ni.pu.tən.siˈa.ɾi/
	balear /pɫə.ni.po.tən.siˈa.ɾi/, /pɫə.ni.pu.tən.siˈa.ɾi/
Occidental:	/pɫe.ni.po.ten.siˈa.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: De plenipotència i el sufix -ari, segle XIX.

Nom

plenipotenciari m. ‎(plural plenipotenciaris, femení plenipotenciària)

1. Diplomàtic o ministre que té tots els poders necessaris per a negociar un acord o tractat internacional, o per a representar el seu govern davant altres governs.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·ni·po·ten·ci·a·ri (7)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB