plorera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫuˈɾe.ɾə/ⓘ
	balear /pɫoˈɾe.ɾə/, /pɫuˈɾe.ɾə/
Occidental:	/pɫoˈɾe.ɾa/
Informal:	mallorquí /ploˈɾɛ.ɾə/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De plorar i el sufix -era, segle XIX.

Nom

plorera f. ‎(plural ploreres)

1. Ganes de plorar.
2. Plor continuat.

Traduccions

Ganes de plorar

• Castellà: ganas de llorar ^(es) f. pl.

Plor continuat

• Castellà: llorera ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·re·ra (3)
• Anagrama: ploraré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot